Notice: file_put_contents(): Write of 251104 bytes failed with errno=28 No space left on device in /opt/frankenphp/design.onmedianet.com/app/src/Arsae/CacheManager.php on line 36

Warning: http_response_code(): Cannot set response code - headers already sent (output started at /opt/frankenphp/design.onmedianet.com/app/src/Arsae/CacheManager.php:36) in /opt/frankenphp/design.onmedianet.com/app/src/Models/Response.php on line 17

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /opt/frankenphp/design.onmedianet.com/app/src/Arsae/CacheManager.php:36) in /opt/frankenphp/design.onmedianet.com/app/src/Models/Response.php on line 20
Adis Abeba - Güiquipeya Ir al contenido

Adis Abeba

Adis Abeba
Entidad subnacional



Bandera

Escudo

Prantilla:Mapa de localización
Localización de Adis Abeba en Etiopia
Prantilla:Mapa de localización
Localización de Adis Abeba en África
Coordenadas 9°01′38″N 38°44′13″E / 9.0272222222222, 38.736944444444
Idioma oficial Amáricu
Entidad Regiones de Etiopía, Gran cidá y Capital federal
 • País Prantilla:Geodatos Etiopia
Superficii  
 • Total 526,99 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 2355 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 5704000 hab.
 • Densidá 10 823,73 hab/km²
Huso horario UTC+03:00 y Tiempo de África Oriental
Código postal 1165
Prefijo telefónico 11
y http://www.addisababa.gov.et/ Sitio web oficial

Adis Abeba (Prantilla:Langx AFI: [adːiːs aβəβa], "nova fol"; en oromu: Finfinnee) es la capital i la mayol ciá d'Etiopia,[1] i es tamién la sedi dela Uñón Africana. Con una puebración assestá de 4.000.000 d'abitantis en 2017,[2] es la decimoprimera mayol ciá d'África. Siendu una ciá multicultural, quenta con ata 80 nacioneliais i luenguas diferentis, cumu tamién comuniais cristianas, musulmanas i judias. S'assítia nel centru d'Etiopia a una altitú aprossimá de 2 440 metrus.

Adis Abeba es el centru comelcial, coltural, manufatureru i financieru del país, i unu delus mayoris del continenti.[3]

La ciá fue fundá en 1886 pol empéraol Menelik, endiespués de que la su localización abíe siu assestá pola su esposa Taitu Bitul, la qual tamién la nombró, nuna alusión probabri alas florís dela región, d'ondi el su senificáu, "nova fol".[4] Es la capital dela Etiopia dendi 1889.[5] Adis Abeba es, dendi 1994, una delas dos ciáis dela Etiopia cun estatu especial (astedader akabibi), la otra es la ciá de Dire Dawa.

Está arrodeá de montañas cubiertas de matinus de eucaliptus. Enas prosimiáis naci unu delus venerus del Nilu Azul. La su situación d'interiol obrigó a procural salía pal mar: Assín tuvu nacéncia la vía férrea pa Djibouti, cun 728 quilómetrus, i la ligación viaria al puertu de Maçuá (Eritreia) cun quasi 1 200 km. La subía al tronu del empéraol Hailé Selassié en 1930 i las ubras endispués hechas polus Italianus endispués de ganale aquel territoriu, entri 1936 - 1941, le trujun una prosperiá relativa.

Etimulogia

[adital | adital cóigu]

Adis Abeba es la capital del país dendi 1889. El nombri senifica ‘flol nueva’[6] i fue esscohiu pola esposa del Negus Menelik II, Taitu Betul, la qual se sintió afascina'a pol una ‘nueva flol’ que enjamás abía vistu.[7] El topónimu orihinal en léngua oromu era Finfinne o Finfinnee o, en ge'ez: በረራ, Bərəra, ‘manantial’.[8] En destintas obras s'alcuentra Ādīs Ābeba cumu trascrición a lus carateris románicus dendi el amáricu, i en mapas u obras en ingrés se puei alcontral cumu Addis Ababa; en oromu se la llama Finfinne.

Estória

[adital | adital cóigu]

El Monti Entotu es unu delus pocus sítius amostraus cumu un posibri lugal pala capital emperial meieval conocía cumu Barara. Esta ciá fortificá premamenti hue estabracia duranti el encetu i metá del Prantilla:Séc i servió cumu la prencipal residéncia de varius emperaduris sucessivus ata el encetu del sigru XVI nel reináu de Lebna Dingel.[9] La ciá hue representá entri lus Montis Zikwala i Menegasha nun mapa escrevíu pol cartógrafu italianu Fra Mauro alreol de 1450, i hue arrassá i saqueá pol Ahmed Gragn mentris el ejércitu emperial abía siu acorralau al sul del ríu Awash en 1529, sucesiu atestiguau i decumentau dos añus endispués pol escreviol yemenita Arab-Faqih. La suheréncia de que Barara estaba assitiá nel Monti Entotu es arrecadá pol descubrimientu mu recienti d'una gran ciá meieval con vista p'Adis Abeba, assitiá entri Washa Mikael i la igrésia mas moerna d'Entotu Mariam, hundá al final del sigru 19 pol Empéraol Menelik II. Assinaaó cumu Pentágonu, el lugá de 30 etarias encorpora un castillu cun 12 turris, juntu cun 520 metrus de paris de piedra midiendu ata 5 metrus d'altura.[10]

El mausoléu de Te'eka Negist nel palácio de Menelique en Adis Abeba, 1934

La localizació d'Adis Ababa hue escogía pola Emperatrís Taitu Bitul i la ciá hue hundá en 1886 pol empéraol Menelik II.[11] Menelik, cumu al encetu un rei dela província de Xoa, abía atopau el Monti Entotu cumu una basi útil pras operacionis melitaris nel sul del su reináu i, en 1879, visitó las ruinas arrepresentás d'una ciá meieval i una igrésia de piedra inacabá que probaba que ena ária abía siu assitiá la capital dun empériu meieval dantis delas Campañas de Amade ibne Ibraim. El su enterés pola ária creció cuandu la su esposa Taytu encetó a trebajal n'una igrésia nel Monti Entotu, i Menelik donó una sigunda igrésia ena ária.[12][13]

L'emperaol Haile Selassie d'Etiópia i el Presidenti Gamal Abdel Nasser d'Egitu en Adis Abeba ena Cúpula dela Organización dela Uniá Africana, 1963

Nostanti, la ária emediata no encuragó la fundaçión d'una ciá pol falta de leña i agua, el assentaeru realmenti encetó nel valli al sul dela montaña en 1886. Al encetu, Taytu costruyó una casa cerca delas nacéncias d'áugua mineral "Filwoha", ondi ella i lus biembrus dela corti real de Xoa gustaban de tomal bañus mineralis. Otra nobreça i el su equipu i familias s'assitiarun nelos alreolís, i Menelik esprandió la casa dela su esposa pa gorvel-si el Paláciu Emperial, el qual acontina siendu la sedi del gobiernu en Adis Abeba oguañu. El nombri chambó p'Adis Abeba i se gorvió la capital dela Etiopia cuandu Menelik II se gorvió empéraol d'Etiopia. La ciá creció de forma desordená. Una delas contribucionis del Empéraol Menelik que encara son visibris oguañu es el plantíu de numerosus eucaliptus alo largu delas callis dela ciá.[14]

Endiespués de tous lus grandis combatís dela su envassión, tropas italianas dela colónia dela Eritreia entrarun en Adis Ababa en 5 de maiu de 1936. Juntu con Dire Dawa, la ciá hue apreá del bombardeu aéreeu (ancruyendu el usu d'armas químicas, cumu gás mustaça) ejerciau n'otrus lugaris i la su ferrovía pal Djibuti se mantuvu entacta. Endiespués dela acupación, la ciá sirvió cumu capital del Duqui d'Aosta pal territoriu unificau d'África Oriental Italiana ata 1941, cuandu hue abandoná en favor d'Amba Alagi i otrus reductus duranti la Campaña d'África Oriental ena Sigunda Guerra Mundials. La ciá hue libertá pol mayol Orde Wingate i negus Haile Selassie pola etíopi Força Gideão i pola ressisténcia etíopi a tiempu de premitil el golvel del empéraol Haile Selassie en 5 de maiu de 1941, cincu añus endiespués dela su partía. Endiespués dela recostrución, Haile Selassie ajudó a hormal la Organização da Unidade Africana en 1963 i envitó a la nova organización a mantenel la su sedi en Adis Abeba. La OUA hue dessuelta en 2002 i cambeá pola União Africana (UA), la qual tamién está assitiá ena ciá. La Comissão Econômica das Nações Unidas para a África tamién tieni la su sedi en Adis Abeba. Adis Abeba tamién hue el lugal del Concíliu delas Igrésias Ortodossas Orientalis en 1965.

L'Etiopia á siu amenú llamá casa original dela umaniá pol mé de varius descubrimientus de fóssilis umanoidis cumu el australopitecíneu Lucy.[15] El nordesti d'África, i la región d'Afar, en particulal, hue el focu central destas declaracionis, ata que pruvas recentis d'ADN sugerierun oríhinis enas regionis centrusulis dela Etiopia, cumu la atual Adis Abeba.[16][17] Endiespués d'analizal el ADN de quasi mil pressonas en tou el mundu, geneticistas i otrus científicus afirmarun que las pressonas s'espandierun delo que es uguañu Adis Abeba hazi 100 mil añus.[18][19] La pesquisa endicó que la diversiá genética devisaba costantimenti cuantu mas luñis lus ancestrus viahahan d'Adis Abeba, ena Etiopia.[20][21]

Geugrafía

[adital | adital cóigu]
Vista satelital dela ciá.

Adis Abeba s'alcuentra a una altitú de 2 200 metrus (7 200 piis) i amuestra un bioma de pastali, s'assítia a 9°1′48″N i 38°44′24″E.[22] La ciá s'assítia nel sope del Monti Entotu i horma parti dela baçia hidrográfica del ríu Awash. Del su puntu mas bahu, alreol del Aeropuertu Internacionals Bol, a 2 326 metrus (7 631 piis) cima del nivel del mar ena periferia sul, Adis Abeba subi pa mas de 3 000 metrus (9 800 piis) enas Montañas Entotu, al norti.

Adis Abeba tieni un climi subtropical d'altitú (Köppen-Geiger: Cwb). La ciá tieni una mestura complessa de zonas climáticas artas, con diferéncias de temperatura de ata 10 °C (18 °F), deprendiendu dela altitú i delus patronis de vientu prencipalis. La artá altitú suaviça las temperaturas tol añu, i la posiçión dela ciá cerca dela liña del equaol senifica que las temperaturas son mu costantis de mes pa mes. Assín, el climi gorvería-se marítimu si la su elevaçión no abía siu tení'a en cuenta, ya que nengún mes está cima de 22 °C (72 °F) en temperaturas meyas.

Prantilla:Tabela climática

Arquitetura

[adital | adital cóigu]
Vista noturna del barriu Meskel

Adis Abeba tieni un estilu arquitetónicu destintu, al contrariu de abundas ciáis africanas, Adis Abeba no hue costruía cumu un assentaeru coloneal. Essu senifica que la ciá no tieni un estilu d'arquitetura uropea, ancrina pol mé dela envassión italiana en 1936, la ciá encetó a tenel enfréncia ena arquitetura italiana. Abundus eifícius ena ciá son d'estilu italianu, enfruenciaus pola arquitetura uropea, el destritu de Pizza (centru dela ciá) es la parti mas evidenti dela arquitetura italiana.

Nel destritu de Merkato (ondi s'assítia el mayol mercáu abiertu d'África) s'alcuentran empressivas mesquitas i ilesias costruías ena acupación italiana, cumu la Mesquita Gran Anwar (mayol mesquita dela Etiopia) o la Igrésia Raguel que s'assítia a pocus metrus dela Gran Anwar. La prosimiá de mesquitas i igrésias simbuliça las relacionis pacíficas entri el Cristianismu i el Islamismu n'Etiopia.

Las obras arquitetónicas mas notabris dela ciá ancruyin la Sedi dela Uñón Africana, Torri Huda, Torri Nani, Eifíciu Bancu Misr entri otras.

Un destritu financieru está oguañu en costrución en Adis Abeba, el qual va a ancruyil abundus arrescuñacielus moernus.

Puebración

[adital | adital cóigu]
Una calli d'Adis Abeba.
Vista d'una delas abundas ilesias ortodossas assitiás'as ena ciá.

Sigún lus resultaus sacaus nel censu puebracional preliminal llevau a cabu nel añu 2007, la ciá tieni una puebración de 2 738 248 abitantis delus qualis 1 304 518 son ombris i 1 433 730 muheris.[23] La ciá es completamenti urvana ya que la puebración rural no entra endentru delus límitis aministrativus dela mesma. Ena ciá resii un 22,9 % dela puebración total d'Etiopía.[23] Cun una superfici assestá de 530.14 km² (quilómetrus cuadráus), la densiá meya d'esta localidá es de 5165.1 hab./km² (abitantis pol quilómetru cuadráu).

Sigún esu mesmu censu dessistían ena ciá un total de 662 728 hogaris delus que 628 984 s'alcuentraban acupa'us, el qual otorga un promédiu de 4.1 pressonas pol hogal. Inque tous lus grupus étnicus d'Etiopia s'alcuentraban representa'us en Adis Abeba, el grupu mas numirosu gorvió a sel el amara cun un 57.04 % del total, seguíu delus oromu i delus gurage que cun un 16.42 % i un 15.74 % ressetivamenti horman las prencipalis minorías dela ciá. Otrus grupus étnicus son lus tigráis cun un 6.18 %, lus silt'e cun un 2.94 % i lus gamu cun un 1.68 % del total. El idioma prencipal palrau pola puebración local era el amáricu, léngua nacional d'Etiopía i palrá pol el 71,0 % dela puebración. Otrus idiomas cun representaçión eran el oromu cun un 10,7 %, el gurage cun un 8.37 %, el tigriña cun un 3,60 %, o el silt'e cun un 1.82 % del total.

El 78.6 % dela puebración se declara ortodosu, un 12.2 % muçurmanis, un 7.8 % protestantis, un 0.5 % católicus i el 0,8 % restanti son seguioris d'otras relihionis (hindús, judíus, agnósticus, etc.).[23]

Nel censu anteriol, hechu en 1994, la puebración dela ciá era de 2 112 737 abitantis, delus qualis 1 023 452 eran ombris i 1 089 285 muheris. En essu momentu no toa la puebración estaba hormá pol abitantis urvanus, i solamenti 2 084 588 o el 98.7 % del total lo eran. Abía 404 783 hogaris cun 376 568 viviendas abitás, el qual otorgaba un promédiu de 5.2 pressonas pol hogal. El prencipal grupu étnicu eran lus amaras cun un 48.3 % del total, seguíus delus oromus i delus guragis que cun un 19.2 % i un 13.5 % ressetivamenti eran las prencipalis minorías étnicas. El idioma prencipal era el amáricu, cun un 72.6 % del total. Otrus idiomas cun representaçión eran el oromu cun un 10.0 %, el gurage cun un 6.54 %, el tigriña cun un 5.41 %, o el silt'e cun un 2.29 % del total. En 1994, la relihión predominanti era tamién la ortodossa oriental cun un 82.0 % dela puebración, mentris que el 12.7 % eran muçurmanis, el 3.87 % eran protestantis i el 0.78 % eran católicus[24]

D'acuerdu cun el censu nacional de 2007, el 98.64 % delas viviendas d'Adis Abeba abían acesu a áugua potabri, mentris que el 14.9 % abían inodorus, el 70.7 % letrinas (vengilás i sin vengilaçión), i 14.3 % no abían bañu.[25] Otrus valoris repoltaus pa endicaoris comunis del nivel de vía dela ciá dendi 2005 eran lus sigientis: el 0.1 % delus abitantis se diviin nel quintil mas bahu de riqueça, la alfabetiçación delus adultus alcança el 93.6 % en lus ombris i el 79.95 % en las muheris, la tassa mas alta dela nación pa dambus dos sexus, la tassa de mortandá infantil es de 45 muertis pol ca 1000 nacius vivus, lo qual es menol que el promédiu nacional de 77, pol lu menus la metá d'estas muertis se produhun nel primel mes de vía delus bebis.[26]

Educación

[adital | adital cóigu]
Puerta dela Nuversiá d'Adís Abeba.

La ciá es la sedi dela nuversiá d'Adis Abeba, dantis conocía cumu Uniá Haile Selassie I en onol al antigu empéraol d'Etiopía, el qual donó el su paláciu pala assituación del campus prencipal en 1961. Esta uniá tieni assitiás seis delas sus sieti sedis en Adis Abeba, ya que la otra s'alcuentra en Debre Zeyit, assitiá a unus 45 quilómetrus de distancia. Amás dela uniá i centrus escolaris púbricus la ciá tamién possei destintas uniás i centrus privaus.

Dendi el estabrecimientu dela oficina de salú Dr Hassen Mohammud en 1985, ena ciá s'á mejorau pressivamenti el estau de salú dela puebración. Endispués dela descentraliçación dela aministración, dendi 1995 s'án criau cincu ospitalis i un centru de hormación pa enfermerus clínicus, uguañu ái 10 departamentus de salú en Adis Abeba (unu pol destritu). Aún assín aora el gobiernu está tomandu miías pa hormal mejol la estrutura del sistéma de salú, ya que a día d'ogañu acontina siendu deficienti.[27]

Ecunumia

[adital | adital cóigu]

La ciá es el centru ecunómicu i financieru del país, endispués del final dela Guerra entri Etiopia i Eritréa á aumentau el su crecimientu pol mé del númiru inhenti d'inmigrantis que arrejunta, fundamentalmenti dendi la zona sul. El centru ecunómicu dela ciá es el Merkato, el qual tieni la fama de sel el mayol mercáu de toa África. La prencipal ativiá ecunómica dela ciá es la ganariá. Es una ciá limpita i segura (en comparación cun otras ciáis africanas). Pol mé dun aumentu nel fluhu de pressonas vinientis del campu las callis dela ciá se vierun envai'as de mendigus, pol essu el gobiernu dela ciá impulsó una campaña p'educal i entental empleal a esta puebración, esta campaña está teniendu bastanti ésitu ya que el númiru de mendigus á devisau bastanti.[28][29] La ciá es amás sedi d'Ethiopian Airlines (la aerolínea mas ativa d'África) i del bancu nacional d'Etiopia

Transporti

[adital | adital cóigu]
Aeropuertu Internacional Bol

Amenú, el transporti púbricu d'Adis Abeba es d'autobusis púbricus dela Empreessa Servíciu Utobús Ciá Anbessa o de tássis coletivus. Los tássis son cumunmenti microútobusis qu'apoyan a pol lu menus 12 pressonas. Dos pressonas son responsabris pol ca tássi, el condutol i un "weyala", el qual arrecogi las tarifás i assesta el destinu del tássi.

La ciá es servía pol Aeropuertu Internacionals Bol. El vieju Aeropuertu de Lideta, nel sudesti del barriu "Viej'Aeropuertu", es usau prencipalmenti pol avionis chicus i elicóterus militaris. Adis Abeba tamién tieni una ligaçón ferruviaria con la ciá de Djibuti, cun un estilu piturescu d'estaçón ferruviaria francesa.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Etiopia: Adis-Abeba, capital vibranti i cosmupolita
  2. Espansión urvana d'Adis Abeba
  3. Etiopia: Adis-Abeba, capital vibranti i cosmupolita
  4. Enciclopédia d'Estória Africana
  5. Una Estória d'Adis Abeba dendi la su Hundaçión
  6. Adis-Abeba, ors et poussière Par Isabelle Hanne, Envoyée spéciale à Addis-Abeba. Liberation — 4 avril 2014 (en francés). Consultado 11/12/2017
  7. Fasil Giorghis, Addis-Abeba, l'histoire du développement urbain, éditions Musée Tervuren, 1996, p. 150.
  8. Enciclopaedia Universalis France s.v. Addis Abeba. Consultada 11/12/2017
  9. Etiopia (Briggs 2015, pp. 49-50)
  10. Etiopia (Briggs 2015, pp. 131-132)
  11. Capital Cities around the World
  12. Etiopia (Briggs 2015, pp. 49-50)
  13. Etiopia (Briggs 2015, pp. 131-132)
  14. Pankhurst, p. 195
  15. Tribu africana d'Etiopia puebró el restu del mundu
  16. Pressonas se movun d'África pol Globu
  17. ADN Assócia Umaniá a un Orihin Común
  18. Alreol del mundu d'Adis Abeba
  19. Estúdiu Prueva la Teoria d'Orihin Africanu Recienti
  20. Mutaçionis Genéticas Ofrécin Vissión dela Diversiá Umana
  21. Estúdius d'ADN rastrean migraçión d'Etiopia
  22. Archíus de País NGA
  23. 23,0 23,1 23,2 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas Ethiopia2007Census
  24. Censo 1994 Etiopia: Resultaus p'Adis Abeba
  25. Tablas del Censo 2007: Adis Abeba
  26. Etiopia Atlas d'Endicaoris Demográficus i de Salú Clavis, 2005 (consultau el 30 de setiembri de 2010)
  27. Gobiernu dela Ciá d'Adis Abeba Oficina de Salú
  28. Ethiopian Airlines
  29. Commercial Bank of Ethiopian