Warning: file_put_contents(/opt/frankenphp/design.onmedianet.com/storage/proxy/cache/0e6bf7acffa62fe4e1655ee51b708cc8.html): Failed to open stream: No space left on device in /opt/frankenphp/design.onmedianet.com/app/src/Arsae/CacheManager.php on line 36

Warning: http_response_code(): Cannot set response code - headers already sent (output started at /opt/frankenphp/design.onmedianet.com/app/src/Arsae/CacheManager.php:36) in /opt/frankenphp/design.onmedianet.com/app/src/Models/Response.php on line 17

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /opt/frankenphp/design.onmedianet.com/app/src/Arsae/CacheManager.php:36) in /opt/frankenphp/design.onmedianet.com/app/src/Models/Response.php on line 20
Viquipèdia Vés al contingut

Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
782.373 articles
2.618 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Article del dia
El Procés de Reorganització Nacional va ser una dictadura militar —la cinquena de la història republicana de l'Argentina, i la més sagnant— que va governar de facto el país des del cop d'estat del 24 de març de 1976 contra el govern constitucional de la peronista María Estela Martínez de Perón (Isabelita) fins a l'assumpció democràtica del candidat de la Unión Cívica Radical, Raúl Alfonsín, el 10 de desembre de 1983. Entre els seus resultats més notables es troben el segrest i posterior desaparició forçada d'aproximadament entre nou mil i trenta mil persones (prop de quatre-centes originàries dels Països Catalans), la utilització sistemàtica de la tortura, la creació de més de tres-cents camps de detenció il·legal amb desaparició de persones, l'enorme augment del deute extern (fins i tot estatitzant deute extern privat) i la invasió de les illes Malvines amb la posterior pèrdua de la guerra de les Malvines. - Vegeu informació sobre la imatge

El Procés de Reorganització Nacional va ser una dictadura militar —la cinquena de la història republicana de l'Argentina, i la més sagnant— que va governar de facto el país des del cop d'estat del 24 de març de 1976 contra el govern constitucional de la peronista María Estela Martínez de Perón (Isabelita) fins a l'assumpció democràtica del candidat de la Unión Cívica Radical, Raúl Alfonsín, el 10 de desembre de 1983. Entre els seus resultats més notables es troben el segrest i posterior desaparició forçada d'aproximadament entre nou mil i trenta mil persones (prop de quatre-centes originàries dels Països Catalans), la utilització sistemàtica de la tortura, la creació de més de tres-cents camps de detenció il·legal amb desaparició de persones, l'enorme augment del deute extern (fins i tot estatitzant deute extern privat) i la invasió de les illes Malvines amb la posterior pèrdua de la guerra de les Malvines.



Imatge del dia

Imatge del dia

Manifestants convocats per Tsunami Democràtic a l'aeroport de Barcelona (2019)

Projecte destacat
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Els 10 000

Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals!
(Informació de la imatge)



13 d'octubre

RTVE estrena a Catalunya la cadena La 2 Cat, que emetrà una part del seu contingut en català.


13 d'octubre

Hamàs allibera els darrers ostatges vius que quedaven en el seu poder.


10 d'octubre

Paco Cerdà rep el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles per la seua obra Presentes.


10 d'octubre

Corina Machado és guardonada amb el premi Nobel de la Pau per la seva «lluita en favor de la recuperació dels estàndards democràtics a Veneçuela».


Gemma Nierga conduirà el matinal de La 2 Cat


Tendències


Avui fa 75 anys
Neix Jordi Moraleda i Perxachs, músic sardanista (m. 2020), el mateix dia que mor Misia Sert, pianista i musa de diversos artistes a començament del segle xx (n. 1872).
Avui fa 80 anys
Mor afusellat Pierre Laval, polític col·laboracionista francès (n. 1883)
Avui fa 85 anys
Després d'un judici militar sense garanties processals, l'Estat Espanyol fa afusellar Lluís Companys, 123è president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc.
Avui fa 110 anys
Neix Isaac Shamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992 (m. 2012).
Avui fa 120 anys
Es comença a publicar Little Nemo in Slumberland, un còmic obra de l'estatunidenc Winsor McCay, considerat el primer gran clàssic de la història del còmic, en el New York Herald.
Avui fa 125 anys
Neix Mervyn LeRoy, director de cinema nord-americà (m. 1987).